sense principi/sense final
Entenem l’acció poètica com quelcom que no té principi ni final. És una obra acabada des de l’inici, que dóna una visió global d’un fet que pot ser emocional o racional, que és efímer i en algunes ocasions no necessita testimonis. Va més enllà de la contextualització social.
hibridant-se
El terme acció va més enllà del simple recital poètic, admet una posada en escena híbrida que eludeix l’autoreferencialitat i és capaç d’expandir-se molt més. El motor principal és una voluntat extrema de realitat.
compromís?
L’acció poètica no buscar tenir més públic, ni l'aprovació dels suposats espectadors, ni el beneplàcit institucional. Es fica de manera sobtada a la vida. No és sobre-actuació, no és individualista ni busca la satisfacció unipersonal.
en realitat
L'acció poètica (vida) es proposa enfront de les instàncies de decisió política i cultural que en aquests temps es perceben més que mai com artificis i farses en conflicte alienant. El festival es proposa reflexionar sobre la lògica funcional d'aquestes pràctiques, sovint dissidents, des de la realitat hegemònica en la qual els rols ja estan previstos i fer una proposta també en crisi que mostri les seues contradiccions com a opció diferent a la d'assumir papers i guions tàcits, incapaços de redefinir res des de la subjectivitat.
Entenem l’acció poètica com quelcom que no té principi ni final. És una obra acabada des de l’inici, que dóna una visió global d’un fet que pot ser emocional o racional, que és efímer i en algunes ocasions no necessita testimonis. Va més enllà de la contextualització social.
hibridant-se
El terme acció va més enllà del simple recital poètic, admet una posada en escena híbrida que eludeix l’autoreferencialitat i és capaç d’expandir-se molt més. El motor principal és una voluntat extrema de realitat.
compromís?
L’acció poètica no buscar tenir més públic, ni l'aprovació dels suposats espectadors, ni el beneplàcit institucional. Es fica de manera sobtada a la vida. No és sobre-actuació, no és individualista ni busca la satisfacció unipersonal.
en realitat
L'acció poètica (vida) es proposa enfront de les instàncies de decisió política i cultural que en aquests temps es perceben més que mai com artificis i farses en conflicte alienant. El festival es proposa reflexionar sobre la lògica funcional d'aquestes pràctiques, sovint dissidents, des de la realitat hegemònica en la qual els rols ja estan previstos i fer una proposta també en crisi que mostri les seues contradiccions com a opció diferent a la d'assumir papers i guions tàcits, incapaços de redefinir res des de la subjectivitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada